home » Roascha » Tradicions » Festa patronala de Sant Bernard

Festa patronala de Sant Bernard

Lo 20 d’agost lhi a la festa patronala de Sant Bernard. Era un di gaires jorns que la comunitat roaschina, facha da pastors itinerants, se trobava en paìs al complet. Lhi Roaschins, qu’ental Uech cents formon una Confraternita de pastors (con un prior, a cap per un an) gestïon la festa per las questions organizativas e econòmicas. Lhi contadins polion pas deventar prior. Lo prior e la priora (la frema) devion curar la glèisa, chatar la vesta nòva al prevòst e far de bònas ofertas. Dapè al prior lhi avia lhi massiers, doas coblas de joves, una mariaa, l'autra ren. Decò l’encharge de massier era reservat ai pastors. A la procession prior e massiers esfilavon dreire l’estatua del sant, portant lo torchon, un grand ciri aut tres metres, que peisava fins a 25 quilos e avia una targa con lhi noms de prior e priora. Aqueste era lo simbol pi fòrt del prestigi vantat dai gratta, una sòrta d’afermacion morala e econòmica que lhi rendia protagonistas de la festa e del paìs d’ente eron via per granda part d’l’an. Da setembre a mai lhi gratta de fach eron via da Roascha, laissant la vila "en man" ai contadins. Far lo prior donava prestigi, mas costava e portava competicion entre lhi pastors. «Era important far de pi d’aquel precedent. Se fasia per ren semelhar “pichòt”. En paìs aquestas còsas son importantas e puèi lo prevòst, a la messa, disia a tuchi lhi trabalhs fachs con lhi sòuds del prior» (Toni Giraudo). Es interessant dir que lhi pastors, parlant d’un contadin de Roascha, lo chamon uvernenc, o "d’aquì", coma dir que lor eron esquasi forestiers. Lhi contadins son "d’aquì", lor un pauc meno. Era fòrta pr’aquò la vuelha d’emponer lor presença a la festa.




GRAFIA o LINGUA

italiano occitan